Antecedents
Els convidadors de la festa
Al llarg del segle XIX, l’acte central de les festes patronals de Gandia solia ser una cavalcada formada per un seguit de danses i comparses: gegants, nanos i cavallets; danses que podien variar d’un any a un altre: de gitanos, pastors, pastores, xinesos, turcs, llauradors, llauradores, diables, mariners, de la muixeranga… La comitiva solia anar encapçalada pel Capellà de les Roques, que convidava el veïnat a les festes de la ciutat. En moltes ocasions, el primer dia de festes, al matí, un Ajuntament de Farsa recorria la ciutat posant multes per motius arbitraris, que donaven a conéixer amb un ban satíric i anunciant les festes. El Capellà de les Roques i l’Ajuntament de Farsa foren els primers convidadors a la festa en la nostra ciutat.
En 1871 un “Figurón” tocant el tambor va recórrer els carrers fent el mateix. És l’embrió de la banda de tambors que aparegué per a dur terme la mateixa funció a finals del segle XIX.
El primer Tio de la Porra
La cavalcada es convertix en una desfilada de caràcter “històric”, d’on desapareixen, a poc a poc, les danses. Els figurants visten a la manera antiga, desfilen cavallers del temps de Jaume I, moros, cavallers vestits del temps de sant Francesc de Borja…, mesclats amb llauradors i llauradores muntats a les gropes i les carrosses dels gremis, que ara es diuen del treball, l’agricultura, les arts i el comerç. El carro triomfal amb la Matrona que representa Gandia la tanca. En la dècada final del segle XIX, una banda de tambors, vestida també a la manera antiga, ix el primer dia de festes per a anunciar-les, cosa que no ha deixat de fer fins ara. La comparsa sobreviurà fins als nostres dies adaptant-se a tots els canvis socials que coneixerà al llarg dels anys.
Les bandes
Les cavalcades de danses i comparses i les comitives “històriques” desapareixen a principis del segle XX de les festes gandianes. La Banda del Tio de la Porra, dirigida per un Cap destrellatat que fa malabarismes amb una porra, és l’únic que queda de les antigues comparses. La banda causa sensació en els xiquets de la ciutat i acabà per convertir-se en el personatge de referència de la Fira i Festes gandianes.
La seua imatge patix canvis durant anys al ser “vestida” segons les existències de la roberia Casa Insa, que proporcionava els uniformes. Els components de la banda, durant anys, van ser dolçainers i tabaleters que contractava l’Ajuntament de la ciutat.
Les escoles
L’entrada del Tio de la Porra a les escoles per a traure els xiquets al carrer potser era el motiu que va assegurar, ja per a sempre, la pervivència de la banda en les festes gandianes. El personatge va entrar en la memòria col·lectiva del veïnat. Quan ja hi hagué generacions que recordaven el fet, va ser inevitable lligar l’arribada de la fira amb la comparsa. Tot el món, al sentir el soroll monòton i repetitiu dels tambors de la còmica banda, recorda com començava a bategar-li el cor amb força, i com, en un tres i no res, els batecs es compassaven amb un repic de tambors que venia a traure’ls de les aules per a donar-los uns dies de festa.
L’entrada a les escoles es va produir en les primeres dècades del segle XX.
Les falles
En 1935 i 1936, la banda de tambors del Tio de la Porra anuncià el començament de la festa fallera, causant sensació per l’aparició que va fer fora de la data tradicional: la Fira. Va ser el primer contacte de la comparsa amb el món faller.
Els nous temps
La Fira actual ha tornat a canviar. Un festival d’actuacions i atraccions en el carrer, funcions teatrals en el carrer i en els teatres, concerts de música, mercats temàtics i gastronòmics. El Tio de la Porra s’ha desdoblat ara en un muntó de formacions que mostren les seues dos cares: una de més “oficial” i “seriosa”, la de les comparses de la Junta Local Fallera i la de les germandats de Setmana Santa, i l’altra, la destrellatada i plena de disbauxa, la de les bandes d’estudiants.
